Journal Information
Vol. 35. Issue 1.
Pages 33-38 (January 1999)
Share
Share
Download PDF
More article options
Vol. 35. Issue 1.
Pages 33-38 (January 1999)
Full text access
Resultados de la actuación de una unidad de control de la oxigenoterapia domiciliaria
Results of assessment by a domiciliary oxygen therapy monitoring unit
Visits
3680
M. Carrera, J. Sauleda, F. Bauzá, M. Bosch, B. Togores, F. Barbé, A.G.N. Agustí
Corresponding author
aagusti@separ.es

Correspondencia: Servicio de Neumología. Hospital Universitario Son Dureta. Andrea Doria, 55. 07014 Palma de Mallorca.
Servicio de Neumología. Hospital Universitario Son Dureta. Palma de Mallorca
This item has received
Article information
Abstract
Bibliography
Download PDF
Statistics
Objetivo

Este estudio pretende: a) analizar la prevalencia de la oxigenoterapia domiciliaria en Mallorca; b) evaluar la relación coste-beneficio de la unidad de oxigenoterapia, y c) describir la supervivencia de los pacientes con enfermedad pulmonar obstructiva crónica que reciben oxigenoterapia domiciliaria en la actualidad.

Método

En abril de 1994, al crearse la unidad de oxigenoterapia, se evaluaron todos los pacientes que recibían oxigenoterapia domiciliaria en Mallorca (estudio transversal). Durante los 3 años siguientes, se ha seguido periódicamente a todos aquellos en los que se mantuvo la prescripción de oxigenoterapia domiciliaria y se han evaluado todas las nuevas prescripciones (estudio longitudinal).

Resultados

Antes de la puesta en marcha de la unidad de oxigenoterapia, la prevalencia de oxigenoterapia domiciliaria en Mallorca era de 71/100.000 habitantes. Se retiró la oxigenoterapia domiciliaria al 31% de los pacientes evaluados en el estudio transversal. Al finalizar el estudio longitudinal la prevalencia de oxigenoterapia domiciliaria era 56/100.000 habitantes. La actuación de la unidad de oxigenoterapia ha supuesto un ahorro aproximado de 38 millones de pesetas anuales. Ha aumentado el número de pacientes con concentrador, que se ha convertido en la principal forma de administración, y oxígeno líquido. La supervivencia de los pacientes con enfermedad pulmonar obstructiva crónica tratados con oxigenoterapia domiciliaria evaluados en este estudio parece superior a la referida clásicamente.

Conclusiones

a) La prevalencia de la oxigenoterapia domiciliaria en Mallorca antes de que la unidad de oxigeno-terapia iniciase su actividad era excesivamente alta; b) el análisis coste-beneficio de la actuación de la unidad de oxigenoterapia es muy positivo porque ha optimizado la prescripción de oxigenoterapia domiciliaria y ha supuesto un ahorro económico importante (~38 millones de ptas./año), y c) la supervivencia de los pacientes con enfermedad pulmonar obstructiva crónica que reciben oxigenoterapia domiciliaria en la actualidad parece mejor que la referida clásicamente, posiblemente en relación con la mayor eficacia de los tratamientos actuales.

Palabras clave:
Enfermedad pulmonar obstructiva crónica
Coste-beneficio
Farmacoeconomía
Oxigenoterapia
Objective

This study aims to a) analyze the prevalence of domiciliary oxygen therapy (DOT) in Mallorca, b) evaluate the cost effectiveness of the DOT monitoring unit, and c) determine the survival of patients with chronic obstructive pulmonary disease who are presently receiving DOT.

Method

When the DOT unit was created in April 1994, the situation of all patients receiving DOT in Mallorca was assessed in a transversal study. Over the next three years, these patients were reassessed regularly and all new prescriptions were evaluated (longitudinal study).

Results

Before the unit began work, DOT was prescribed for 71 out of 100,000 inhabitants. DOT was withdrawn from 31% of patients assessed in the transversal study. By the end of the longitudinal study, DOT was being prescribed at a rate of 56 times per 10,000 inhabitants. The activities of the DOT unit brought about annual savings of approximately 38 million pesetas. The number of patients with liquid oxygen and concentrators increased such that the latter has become the main delivery system. The survival of COPD patients with DOT in this study seems to be longer than report.

Conclusions

a) The prevalence of DOT use in Mallorca before the DOT unit began operating was too high. b) The cost effectiveness of DOT monitoring is positive because DOT use has been optimized and significant savings have ensued (= 38 millions pesetas/year). c) The survival of COPD patients receiving DOT at present appears better than that reported in the literature, possibly related to the greater efficacy of modern treatment.

Key words:
COPD
Oxygen therapy
Cost
Full text is only aviable in PDF
Bibliografía
[1.]
Medical Research Council Working Party.
Long-term domiciliary oxygen therapy in chronic hypoxic cor pulmonale complicating chronic bronchitis and emphysema.
[2.]
Nocturnal Oxygen Therapy Trial Group.
Continuous or nocturnal oxygen therapy in hypoxemic chronic obstructive lung disease: a clinical trial.
Ann Intern Med, 93 (1980), pp. 391-398
[3.]
Ministerio de Sanidad, Consumo-Instituto de Salud Carlos III.
Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias (AETS) Oxigenoterapia crónica a domicilio, aerosolterapia y ventilación mecánica a domicilio. Indicaciones, requisitos y criterios de supervisión.
AETS - Instituto de Salud Carlos III, abril de, (1995),
[4.]
B. Celli, G.L. Snider, J. Hefner, B. Tiep, I. Ziment, B. Make, et al.
ATS Statement. Standards for the diagnosis and care of patients with COPD.
Am J Respir Crit Care Med, 152 (1995), pp. 77-120
[5.]
N.M. Siafakas, P. Vermiere, N.B. Pride, P. Paoletti, J. Gibson, P. Howard.
ERS consensus statement: optimal assessment and management of COPD.
Eur Respir J, 8 (1995), pp. 1.398-1.420
[6.]
P. Levi-Valensi, E. Weitzenblum, J.L. Pedinielli, J.L. Racineux, H. Du-woos.
Three-month follow-up of arterial blood gas determinadon in candidates for long-term oxygen therapy.
Am Rev Respir Dis, 133 (1986), pp. 547-551
[7.]
J. Escarrabil, A. Granados.
Informe sobre els resultats de l’aplicació de l’ordre de reordenació de l’oxigenoteràpia domiciliària a Catalunya OTATM. IN93009.
Generalitat de Catalunya (Departament de Sanitat i Seguretat Social), (1993),
[8.]
J. Escarrabil, R. Estopá, M. Huguet, F. Manresa.
Domiciliary oxygen therapy.
[9.]
J.A. García Besada, R. Coll Artés, E. Cuberta Nicolás, J.M. Padrosa Macías, J.J. Such Acín.
Oxigenoterapia crónica domiciliaria: mal uso y abuso en nuestro medio.
Med Clin (Barc), 86 (1986), pp. 527-530
[10.]
L. Marco, J. Labayen, I. Furest, P. Teller, M. Celaya, J. Laparra.
Oxigenoterapia domiciliaria.
Análisis de la situación en Guipúzcoa. Arch Bronconeumol, 23 (1987), pp. 164-168
[11.]
J. Escarrabil, R. Estopá, M. Huguet, J. Riera, F. Manresa.
Oxigenoterapia continua domiciliaria.
Estudio de 344 pacientes. Arch Bronconeumol, 23 (1987), pp. 164-168
[12.]
S. Romero, F. Poveda, C. Martín, I. Padilla, R. García-Sevilla, J. Portilla.
Oxigenoterapia domiciliaria en la ciudad de Alicante.
Arch Bronconeumol, 26 (1990), pp. 117-120
[13.]
M. Casamitjana, D. Acero, M. Rubio.
Oxigenoterapia domiciliaria en Girona: situación en 1991.
Arch Bronconeumol, 28 (1992), pp. 26
[14.]
I. Sánchez, J. Echave-Sustaeta, P. Ussetti, P. Magro, A. Bezos, R. Robledillo, et al.
Oxigenoterapia domiciliaria en la provincia de Guadalajara. Prevalencia, idoneidad y cumplimiento.
Arch Bronconeumol, 28 (1992), pp. 37
[15.]
J. Rosquete, C. Casanova, C. Macario, F. Hernández, I. García-Talavera, O. Acosta, et al.
Evaluación de la oxigenoterapia crónica domiciliaria en Tenerife.
Arch Bronconeumol, 28 (1992), pp. 35
[16.]
A. Granados, J. Escarrabill, M. Soler.
Situación de la oxigenoterapia domiciliaria en Cataluña.
Arch Bronconeumol, 28 (1992), pp. 264-266
[17.]
E. Monsó, J. Izquierdo, J.L. Piqué, R. Coll, J. Miró, J. Morera.
Oxigenoterapia crónica y otros utillajes neumológicos de uso domiciliario en el Barcelonés Nord y Maresme Estudio descriptivo.
Arch Bronconeumol, 30 (1994), pp. 245-247
[18.]
J. Sánchez Agudo, R. Cornudella, R. Estopá, L. Molinos Martín, E. Serveras Piera.
Normativa para la indicación y empleo de la oxigenoterapia crónica domiciliaria (OD).
Arch Bronconeumol, 34 (1998), pp. 87-94
[19.]
M.J. Jarvis, M. Belcher, C. Vesey, D.C.S. Hutchison.
Low cost carbon monoxide monitors in smoking assessment.
Thorax, 41 (1986), pp. 886-887
[20.]
C.B. Cooper, J. Waterhouse, P. Howard.
Twelve year clinical study of patients with hypoxic cor pulmonale given long term domiciliary oxygen therapy.
Thorax, 42 (1987), pp. 105-110
[21.]
K. Stróm.
Survival of patients with chronic obstructive pulmonary disease receiving long-term domiciliary oxygen therapy.
Am Rev Respir Dis, 147 (1993), pp. 585-591
[22.]
J. Escarrabill, E. Giró, R. Estopá, F. Manresa.
Efectividad del concentrador como fuente de suministro en la oxigenoterapia domiciliaria.
An Med Intern (Madrid), 9 (1992), pp. 270-273
[23.]
Informe sobre 1’avaluació de 1’us apropiat del concentrador a Catalunya. OTATM. Barcelona: Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1992.

Trabajo subvencionado, en parte, por ABRMAR.

Copyright © 1999. Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica
Archivos de Bronconeumología
Article options
Tools

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?